En Somnis
-Saps una cosa Trevor?
-Diga’m Robert.
-Avui he tingut un somni.
-Eròtic, potser?
-He somiat amb la meva ex-novia.
-Ah.....(sospir), el mateix tema de sempre. Va, explica’m el que recordis (resignat).
-Ens trobàvem enmig d’una carretera comarcal. Ella anava amb una moto (de la marca Harley-Davidson) agafat a un altre home, amb el casc posat i sense rostre. En canvi, jo anava amb cotxe. Era una situació curiosa perquè jo no se conduir i ella estava estranya en una moto. Creus que te algun significat?
-Creus que te algun significat?
-Molt hàbil (somriure).
-Al trobar-nos proferia tota mena d’insults que després em sabia greu haver-li dit. Saps que només jo em sento autoritzat per insultar-la? Em molesta que algú altre la insulti per mi.
-I a continuació què passa?
-Aquí el somni es torna confús. Tan sols recordo com procedíem a fer les paus. Bé, en realitat era jo el qui feia les paus amb ella. Ha passat molt de temps però encara no li he perdonat que em deixes.
-Saps que és tot això? Un reflex de la pau amb tu mateix que necessites. És tan cansat estar permanentment enfadat.
-És que em sento tan trist pel que he perdut. No estic dient que sigui irreemplaçable. Al contrari. Però trobo tan a faltar aquella sensació de felicitat. De vegades em pregunto quí va ser més lladre. Si ella per robar-me la felicitat o jo per robar la seva joventut durant els dos anys que vaig passar al seu costat?
-Diga’m Robert.
-Avui he tingut un somni.
-Eròtic, potser?
-He somiat amb la meva ex-novia.
-Ah.....(sospir), el mateix tema de sempre. Va, explica’m el que recordis (resignat).
-Ens trobàvem enmig d’una carretera comarcal. Ella anava amb una moto (de la marca Harley-Davidson) agafat a un altre home, amb el casc posat i sense rostre. En canvi, jo anava amb cotxe. Era una situació curiosa perquè jo no se conduir i ella estava estranya en una moto. Creus que te algun significat?
-Creus que te algun significat?
-Molt hàbil (somriure).
-Al trobar-nos proferia tota mena d’insults que després em sabia greu haver-li dit. Saps que només jo em sento autoritzat per insultar-la? Em molesta que algú altre la insulti per mi.
-I a continuació què passa?
-Aquí el somni es torna confús. Tan sols recordo com procedíem a fer les paus. Bé, en realitat era jo el qui feia les paus amb ella. Ha passat molt de temps però encara no li he perdonat que em deixes.
-Saps que és tot això? Un reflex de la pau amb tu mateix que necessites. És tan cansat estar permanentment enfadat.
-És que em sento tan trist pel que he perdut. No estic dient que sigui irreemplaçable. Al contrari. Però trobo tan a faltar aquella sensació de felicitat. De vegades em pregunto quí va ser més lladre. Si ella per robar-me la felicitat o jo per robar la seva joventut durant els dos anys que vaig passar al seu costat?

0 Comments:
Publica un comentari
<< Home