Principi

Ha passat molt de temps però encara et recordo. No obstant últimament he observat com el teu record amb lentitud es va fent borrós. La nitidesa amb que recordava cada detall de les nostres vides compartides va disminuint. I això em preocupa. Al final tan sols recordaré una part del que vam ser. Tanmateix sempre recordaré quan em vaig enamorar de tu. Va ser en un petit restaurant italià. Una “tratoria” que en diuen. No cal que us digui que la seva especialitat era la pasta italiana. Em vaig enamorar de tu quan em vas explicar la historia del plat de pasta que havia demanat: uns fusilli amb salsa gorgonzola i nous.
-Saps quin és l’origen de la pasta que t’estàs menjant?
-La Xina?
-No em referia això. T’has preguntat perquè els fussillis tenen aquests tres colors: vermell, verd i grogòs? Vaig estar investigant i un bon dia en un llibre sobre la segona guerra mundial va aparèixer la resposta. Durant la meitat del segle XX el nacionalisme va ressorgir amb força a arreu del mon. A la Itàlia feixista de Mussolini per glorificar la seva bandera van fer una pasta que representes els seus colors. El verd de les verdures, el vermell de la carn i el groc de la blat representen la bandera tricolor italiana que tots coneixem. No et sembla curiós?
És probable que aquesta historia sigui falsa però me la va explicar tan bé que encara avui me la crec.