Fugida

Tan sols vull fugir. Ben lluny, cap al nord fred i gris. Escassament il·luminat, escassament poblat. Arribar a l’illa ancestral, agafar un brúixola, i deixar-se guiar. Sempre cap al nord. Finalment, quan al meu voltant estigui rodejat de paisatges salvatges i desoladors començar a cridar fins els pulmons es buidin de l’aire més pesat: la teva absència.