Coses que no et vaig dir mai

Per l'Anna SP

Finalment ha passat un any. I per recordar-ho en comptes de escriure unes paraules meves prefereixo citar un fragment d’una escena de la pel·lícula: “Coses que no et vaig dir mai” d’Isabel Coixet. En la qual la protagonista es sincera davant una camera de vídeo.

"Oh, que difícil. Però em sembla que encara és més difícil guardar-m’ho tot a dins. I crec que és per això que ho faig. Tu sempre em preguntaves en quin moment vaig començar a estimar-te. Et vaig començar a estimar exactament quan em vas trucar per dir-me que em deixaves. De fet, va ser just en aquell moment que vaig oblidar l’amor que sentia abans. Vaig oblidar la tendresa, el sexe, i la teva llengua. I em vaig adonar que... allò que sentia abans no era més que un simple reflex del que és l’amor. De sobte vaig pensar en aquella tortura que feien antigament a França. Saps que feien? Lligaven les extremitats d’una persona a quatre cavalls i els feien córrer en quatre direccions diferents. És així com em vaig sentir. És així com em sento. I ara ja se que és estimar. T’estimo amb aquell tipus d’amor que havia pregat per sentir quan era adolescent. I que ara prego per no sentir. Mai més. No ho se. Només vull que sàpigues com em sento. I no et pensis que vull que tornem a provar-ho. Només vull que sàpigues com em sento. No vull que continuïs fent la teva sense saber com em sento. No ho suporto. En fi crec que ja està".

Ann