Vudú Festival
Un cop és accident, dos és coincidència, tres és conspiració. O en el cas que ens ocupa maledicció.
Tot va començar aquell vespre mentre passejava pel port amb uns amics. Una gitana grassa i lletja se li va acostar per demanar-li diners. El noi, amb el cap va fer que no. Ella va insistir agafant-lo del braç.
-Y si te doy un beso?
Amb més insistència li va dir que no. De sobte, es va enfadar i no se li va ocórrer res més que llançar-li una maledicció. Bé, en aquell moment no sabia que era una maledicció, doncs no feia res mes que cridar amb el que semblava la seva llengua natal. Probablement romanès. Més endavant va lligar caps.
Existeixen moltes malediccions però cap tant curiosa com la seva: totes les dones de les qui t’enamoris es diran Sara i aquestes et deixaran.
Primer la seva parella de tota la vida el va deixar. Va suposar un cop molt fort per ell. Es deia Sara. Va passar el temps, el suficient per refer-se del xoc. Per casualitat es va tornar a enamorar. Quan tot tornava a rutllar i al felicitat fluïa per les seves vens de nou ella també el va deixar. Es deia Sara. En aquell moment va començar a sospitar que les noies que portaven el nom de Sara no estaven fetes per ell. Tan mateix, això no va impedir que es tornes enamorar. No obstant, va prendre una precaució. Li va demanar a la noia nova amb qui sortia que no li digues mai el seu nom. Inicialment li va fer cas però un dia no va poder més i fent veure que havia sigut per accident li va dir el seu nom. A continuació el va deixar. Es deia Sara. Va ser a partir d’aquesta tercera noia que va confirmar les seves sospites de maledicció. Repassant mentalment qui li podia haver fet això va recordar l’incident del port. Tot era culpa d’aquella dona.
No es va quedar de braços plegat sinó que la va anar a buscar. Un parell de nits de recerca van ser suficient per trobar-la. I quan ho va fer ella va començar a córrer. Encara el recordava. La va perseguir tan ràpid com les seves cames el deixaven. Com corria la maleïda. Per sort es va mig entrebancar, moment que va aprofitar per atrapar-la. En veure’s agafada va començar a donar cops i puntades de peu. La va deixar anar però durant la baralla el mocador que duia al cap es va quedar a les seves mans. Se’l va guardar a la butxaca mentre la dona fugia. Tornat cap a casa un cartell de grans dimensions i cridaner va captar la seva atenció: VUDÚ FESTIVAL. Diumenge 21. En llegir el cartell una idea va passar pel seu cap. Ja sabia com resoldre el seu problema.
El dia 12 a les dotze de la nit un centenar de persones s’havien reunit a una antiga nau industrial reconvertida apropiadament en una mena de fira. Parades de tot tipus venien llibres, espelmes i utensilis relacionats amb el món del vudú. Els objectes més sol·licitats aquella nit eren les nines per fer vudú. Sense dubtar-ho un moment en va comprar una. A la nau industrial també hi havia lloc per exposicions, un bar que oferia begudes de tot tipus i al fons de tot havien habilitat un escenari on el gran mestre ensenyaria als assistents la pràctica del vudú per aplicar-la contra aquella persona odiada. A les 12 en punt el gran mestre va sortir a l’escenari. Acompanyat de música de tambors ens va explicar com elaborar correctament el ninot. Tan sols havíem de col·locar un tros de roba que hagués entrat en contacte amb la víctima sobre la nina de vudú. Un cop tothom va tenir la seva nina apunt el ritual va començar. El gran mestre va procedir a carregar espiritualment totes les nines de la sala. Quan va haver acabat la seva tasca, una gran sirena va donar la senyal de sortida. En aquell precís instant totes les persones del seu voltant van sotmetre la seva nina a diferents tortures: cremades amb espelma, punxades amb agulles, desquartització. Ell es va limitar a ofegar la seva nina en un pot d’aigua. Quan es va acabar tot va tornar a casa amb taxi. Al cap d’uns dies va llegir una noticia al diari: Trobada una dona morta a la platja. Se sospita que la mort va ser per ofegament. En acabar de llegir la noticia algú va trucar per telèfon.
-Sí?
-Hola, soc la Sara. Vols que quedem aquesta tarda?
Tot va començar aquell vespre mentre passejava pel port amb uns amics. Una gitana grassa i lletja se li va acostar per demanar-li diners. El noi, amb el cap va fer que no. Ella va insistir agafant-lo del braç.
-Y si te doy un beso?
Amb més insistència li va dir que no. De sobte, es va enfadar i no se li va ocórrer res més que llançar-li una maledicció. Bé, en aquell moment no sabia que era una maledicció, doncs no feia res mes que cridar amb el que semblava la seva llengua natal. Probablement romanès. Més endavant va lligar caps.
Existeixen moltes malediccions però cap tant curiosa com la seva: totes les dones de les qui t’enamoris es diran Sara i aquestes et deixaran.
Primer la seva parella de tota la vida el va deixar. Va suposar un cop molt fort per ell. Es deia Sara. Va passar el temps, el suficient per refer-se del xoc. Per casualitat es va tornar a enamorar. Quan tot tornava a rutllar i al felicitat fluïa per les seves vens de nou ella també el va deixar. Es deia Sara. En aquell moment va començar a sospitar que les noies que portaven el nom de Sara no estaven fetes per ell. Tan mateix, això no va impedir que es tornes enamorar. No obstant, va prendre una precaució. Li va demanar a la noia nova amb qui sortia que no li digues mai el seu nom. Inicialment li va fer cas però un dia no va poder més i fent veure que havia sigut per accident li va dir el seu nom. A continuació el va deixar. Es deia Sara. Va ser a partir d’aquesta tercera noia que va confirmar les seves sospites de maledicció. Repassant mentalment qui li podia haver fet això va recordar l’incident del port. Tot era culpa d’aquella dona.
No es va quedar de braços plegat sinó que la va anar a buscar. Un parell de nits de recerca van ser suficient per trobar-la. I quan ho va fer ella va començar a córrer. Encara el recordava. La va perseguir tan ràpid com les seves cames el deixaven. Com corria la maleïda. Per sort es va mig entrebancar, moment que va aprofitar per atrapar-la. En veure’s agafada va començar a donar cops i puntades de peu. La va deixar anar però durant la baralla el mocador que duia al cap es va quedar a les seves mans. Se’l va guardar a la butxaca mentre la dona fugia. Tornat cap a casa un cartell de grans dimensions i cridaner va captar la seva atenció: VUDÚ FESTIVAL. Diumenge 21. En llegir el cartell una idea va passar pel seu cap. Ja sabia com resoldre el seu problema.
El dia 12 a les dotze de la nit un centenar de persones s’havien reunit a una antiga nau industrial reconvertida apropiadament en una mena de fira. Parades de tot tipus venien llibres, espelmes i utensilis relacionats amb el món del vudú. Els objectes més sol·licitats aquella nit eren les nines per fer vudú. Sense dubtar-ho un moment en va comprar una. A la nau industrial també hi havia lloc per exposicions, un bar que oferia begudes de tot tipus i al fons de tot havien habilitat un escenari on el gran mestre ensenyaria als assistents la pràctica del vudú per aplicar-la contra aquella persona odiada. A les 12 en punt el gran mestre va sortir a l’escenari. Acompanyat de música de tambors ens va explicar com elaborar correctament el ninot. Tan sols havíem de col·locar un tros de roba que hagués entrat en contacte amb la víctima sobre la nina de vudú. Un cop tothom va tenir la seva nina apunt el ritual va començar. El gran mestre va procedir a carregar espiritualment totes les nines de la sala. Quan va haver acabat la seva tasca, una gran sirena va donar la senyal de sortida. En aquell precís instant totes les persones del seu voltant van sotmetre la seva nina a diferents tortures: cremades amb espelma, punxades amb agulles, desquartització. Ell es va limitar a ofegar la seva nina en un pot d’aigua. Quan es va acabar tot va tornar a casa amb taxi. Al cap d’uns dies va llegir una noticia al diari: Trobada una dona morta a la platja. Se sospita que la mort va ser per ofegament. En acabar de llegir la noticia algú va trucar per telèfon.
-Sí?
-Hola, soc la Sara. Vols que quedem aquesta tarda?
posted by Marcus @ 11:45 PM
2 comments
