tag:blogger.com,1999:blog-8091482.post112586274732331894..comments2007-04-16T09:02:57.656+02:00Marcushttp://www.blogger.com/profile/11404352080230213786noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-8091482.post-1126213738770798592005-09-08T23:08:00.000+02:002005-09-08T23:08:00.000+02:00Tothom canvia, res no és per sempre.el teu bebèhttp://www.blogger.com/profile/05032477464052336187noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8091482.post-1126118434025681692005-09-07T20:40:00.000+02:002005-09-07T20:40:00.000+02:00Ei, moltes gràcies pel teu comentari. Sempre són benvinguts. Per on comencem? A veure, això que has llegit evidentment és un relat.Com pràcticament tot el que hi ha en aquest blog. Molts dels noms i situacions són totalment inventats però també n'hi ha d'inspirades en la realitat.<BR/><BR/>Amb aquest relat només pretenia posar en evidencia una idea. La incapacitat tant d'homes com de dones per mantenir uns principis i ideals al llarg del temps. O dit d'una altre manera: sempre podem canviar d'opinió. I el més curiós de tot es que aquests canvis ens poden portar a comportar-nos de la mateixa manera que els nostres pares. Comportament que de joves sempre s'intenta negar fent exactament el contrari dels que diuen els pares.<BR/><BR/>Espero que hagi quedat una mica més clar.<BR/><BR/>A reveure!<BR/><BR/>Marcus.Marcushttp://www.blogger.com/profile/05891683681216897041noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8091482.post-1126106286334363722005-09-07T17:18:00.000+02:002005-09-07T17:18:00.000+02:00Hola!<BR/>La veritat és que he passat varis cops pel teu blog i, evidentment, m'he llegit les diferents entrades. Mai t'he escrit res perquè A) fa poc que he arrivat al blog i b) perquè no sé ben bé què dir-te. Però en aquesta ocasió és diferent.<BR/>Potser jo no he viscut tant de temps com per veure que una persona canvia tant (i s'arriva a casar i a tenir fills/filles i ser tan diferent al que havia dit que desitgava ser), però si per veure com altres han començat a canviar i que aquests canvis tot i que han estat evidents per tothom (i no sempre per a mi) m'han arrivat a fer mal... Sobretot quan em deien "mai canviarem" o un "tot serà igual, oi?" i jo m'ho creia (i m'ho crec encara, deprés de tants cop contra aquestes paraules... dec ser ruca, però és el meu caràcter...)<BR/>Però, al cap i a la fi, és la seva vida i ells/elles l'han escollit i el que tu diguis o deixis de dir no la farà tornar a aquell moment que deien (i fins i tot juraven) que serien d'una manera determinada per sempre...<BR/>Segurament no t'aporto res nou, però et volia expresar el que m'has fet pensar amb aquesta entrada.<BR/><BR/>TaekoTaekohttp://spaces.msn.com/members/Taeko-cat/noreply@blogger.com